La televisió educa?

Potser aquest comentari surt una mica del temes que es treballen a classe, però crec que es necessari tractar-lo...

És una bona influència la televisió? Transmet tots aquells missatges que hauria de transmetre a la societat? Ens reflexa bons models? Conserva algun tipus d’ètica? Aporta algun tipus de coneixement?
Mirant durant un dia la televisió, podríem donar resposta afirmativa a totes les preguntes anteriors? Sincerament, crec que ens hauríem de parar a reflexionar uns moments.

Des de fa un temps, som “atacats” per tota una sèrie de programes que fan servir tota mena de recursos sense escrúpols per tal de pujar els famosos nivells d’audiència d’espectadors.
Tan els hi fa aprofitar-se de la desgràcia de qualsevol família, treure els draps bruts de la vida d’aquest o d’aquell altre... La qüestió és atreure als espectadors amb fets o notícies (suposadament) “morboses” que cridin l’atenció i que els facin passar l’estona enganxats al televisor.
Aquí doncs se’ns planteja un dilema: on posem la pilota, al sostre de les televisions (que gairebé es passen el dia emetent programes d’aquest tipus)?, o al sostre dels espectadors (que dia rere dia donen un índex d’audiència major a aquests programes)?.
No s’arriba a cap conclusió, doncs els espectadors podrien tenir defensa escudant-se en el fet que no hi ha cap altre opció per escollir en la programació. Però, per aquest simple fet hem d’acabar suportant tots aquests programes?

Deixant de banda els programes del cor (per anomenar-los d’alguna manera), hi ha tota una sèrie de programes que fan publicitat i anuncien a “bombo y platillo” les desgràcies de famílies, que si és ben cert que hi acudeixen per decisió pròpia, també influeix el fet que el programa promociona solucions a tot tipus de problema, i si un està desesperat, per què no provar un últim assalt?

Un dels casos que més em va marcar (adjunto l’enllaç per al vídeo a baix) va ser el d’una mare que va acudir a un d’aquests famosos programes per a demanar al seu fill (davant de “no-se-quants milions” d’espectadors) que canviés de comportament (era un jove molt agressiu).
Per suposat, en veure’s “acorralat” va sortir del plató “como alma que lleva al diablo”, i (com era d’esperar) no precisament amb bones maneres. Es podria considerar “normal” la reacció del noi, doncs a ningú li agrada que airegin els seus defectes en públic, però tot i així la reacció va ser totalment desmesurada.
Aquí se’ns torna a plantejar el dilema: Per una banda es podria fer responsable a la mare del noi per dur-lo al programa, però, per altra banda, són els mateixos programes els primers en manipular fent publicitat per solucionar els problemes de la gent.
Jutgeu vosaltres mateixos:
http://www.youtube.com/watch?v=QXkayp_ja8g

Veient aquest exemple, tornem-nos a plantejar les preguntes anteriors: És una bona influència la televisió? Transmet tots aquells missatges que hauria de transmetre a la societat? Ens reflexa bons models? Conserva algun tipus d’ètica? Aporta algun tipus de coneixement?

És clar que, ni totes les cadenes, ni tots els programes de televisió tenen la mateixa ètica, ni els mateixos propòsits, però per llàstima, cada dia són més els que segueixen aquesta línia.