Després de uns mesos amb aquesta assignatura, haig de dir que em quedo amb el mateix sentiment que vaig tenir en un principi: "una classe diferent".
Hem passat diverses setmanes treballant amb el tema de Bolonia, treballant en grup dins les classes, i relacionant-nos entre tots.
Em quedo doncs amb aquest "model" de classes més disteses, on tots treballem a gust alhora que ens quedem amb nous conceptes.
Vull adjuntar també la meva valoració general sobre l'activitat, que ha estat per a mi, molt positiva:
- Noves informacions: l’aportació d’informació que s’ha fet entre tots els grups crec que ha estat molt profitosa, doncs ens ha fet obrir els ulls davant alguns aspectes d’aquest nou pla d’estudis que desconeixíem i que potser fins i tot criticàvem sense saber.
- Noves metodologies: n’extrec també una part molt profitosa del treball en grup, que no només ens ha servit per a aprendre a treballar d’aquesta determinada manera, si no que a més a més, ens ha ajudat a relacionar-nos més i ens ha permet conèixer millor als nostres companys. Ens ha servir doncs per a fer un “aprenentatge social” i per a relacionar-nos més entre nosaltres.
- Noves eines: un tema que vull remarcar de manera especial, ha estat el treballar amb la eina del campus virtual.
No només ens ha ajudat a distribuir-nos de millor manera els treballs, i a poder treballar tots alhora sense haver de comptar amb altres aspectes personals com treballs, horaris, etc. Si no que ens ha servit també per a autoregular el nostre treball posant-nos dates d’entrega de les parts pròpies del treball, per a passar links dels que altres companys en podrien fer un bon ús, etc.
En resum, he gaudit amb la realització d’aquesta assignatura, i amb la realització del treball,doncs no només he aprés conceptes, si no que he aprés també que tot i treballant de maneres diferents, deixant de banda les classes magistrals, etc, les coses poden sortir molt bé, i poden ser molt profitoses.
dimecres, 10 de juny del 2009
dissabte, 30 de maig del 2009
Bullying
"Bullying": s'utilitza per a descriure diversos tipus de comportaments no desitjats per nens i adolescents, que fan ús de bromes pesades, ignoren o deixen deliberadament de fer cas a algú, els ataquen personalment, i fins i tot cometen abusos seriosos.
Implica de vegades el copejar o donar puntades a altres companys de classe, fer burles, "passar d'algú", etc. Tot i que aquestes situacions són bastant comunes als centres educatius, poden arribar a ser molt nocives per a qui les pateixen, generalment en silenci i en solitud.
És a dir, el més important no és l'acció en si mateixa, sinó els efectes que pot arribar a tenir la persona afectada.
Ara, faig una reflexió i penso: com s'ha pogut arribar a aquesta situació? Quin és el grau de descontrol, per a que aquest fet hagi arribat a tenir un nom?
Aquestes són les meves preguntes, i la veritat es que no hi trobo respostes.
Deixo aquest vídeo que explica el Bullying segons la UNICEF.
Implica de vegades el copejar o donar puntades a altres companys de classe, fer burles, "passar d'algú", etc. Tot i que aquestes situacions són bastant comunes als centres educatius, poden arribar a ser molt nocives per a qui les pateixen, generalment en silenci i en solitud.
És a dir, el més important no és l'acció en si mateixa, sinó els efectes que pot arribar a tenir la persona afectada.
Ara, faig una reflexió i penso: com s'ha pogut arribar a aquesta situació? Quin és el grau de descontrol, per a que aquest fet hagi arribat a tenir un nom?
Aquestes són les meves preguntes, i la veritat es que no hi trobo respostes.
Deixo aquest vídeo que explica el Bullying segons la UNICEF.
dijous, 28 de maig del 2009
FCB-valors
Avui hem estat a classe parlant sobre els valors que l'entrenador Pep Guardiola ha estat transmetent als seus jugadors del FCB durant tota aquesta temporada.
Valors com l'esperit d'equip, respecte els uns pels altres, etc.
Ara, jo em pregunto, si són tots, els seguidors que comparteixen aquests valors.
Després de passar ahir una bona estona, al camp de batalla en que s'havia convertit Plaça Catalunya, en tinc dubtes.
Intentaré fer una lectura pedagògica de totes aquelles persones que ahir es feien fotografies amb semàfors trencats, intentaven arrencar i fer caure ombrel·les del conegut "Hard Rock Cafè", intentaven cremar la publicitat dels fanals, pujaven als sotres dels quioscos de premsa, tiraven i trencaven ampolles de vidre, i un llarg llistat d'etcèteres...
Cal dir que vaig quedar impressionada, per aquesta "pèrdua de papers" de totes aquestes persones.
Quina es aquesta manera de celebrar el triomf d'un equip?
Sincerament no ho entenc.
És clar, que no es pot generalitzar, doncs per suposat, tots els seguidors d'aquest club no segueixen aquesta linia de comportament.
Recomano doncs, a tots aquests "seguidors" (i ho escric entre cometes, doncs no se fins quin punt mereixen aquest nom) que paralitzin totes aquestes activitats, i que es parin a mirar tan sols un segon, els valors que transmet el seu club, i que aprenguin a celebrar les victòries, com ho fan tots aquells seguidors que si mereixen rebre aquest nom.
Valors com l'esperit d'equip, respecte els uns pels altres, etc.
Ara, jo em pregunto, si són tots, els seguidors que comparteixen aquests valors.
Després de passar ahir una bona estona, al camp de batalla en que s'havia convertit Plaça Catalunya, en tinc dubtes.
Intentaré fer una lectura pedagògica de totes aquelles persones que ahir es feien fotografies amb semàfors trencats, intentaven arrencar i fer caure ombrel·les del conegut "Hard Rock Cafè", intentaven cremar la publicitat dels fanals, pujaven als sotres dels quioscos de premsa, tiraven i trencaven ampolles de vidre, i un llarg llistat d'etcèteres...
Cal dir que vaig quedar impressionada, per aquesta "pèrdua de papers" de totes aquestes persones.
Quina es aquesta manera de celebrar el triomf d'un equip?
Sincerament no ho entenc.
És clar, que no es pot generalitzar, doncs per suposat, tots els seguidors d'aquest club no segueixen aquesta linia de comportament.
Recomano doncs, a tots aquests "seguidors" (i ho escric entre cometes, doncs no se fins quin punt mereixen aquest nom) que paralitzin totes aquestes activitats, i que es parin a mirar tan sols un segon, els valors que transmet el seu club, i que aprenguin a celebrar les victòries, com ho fan tots aquells seguidors que si mereixen rebre aquest nom.
dimarts, 26 de maig del 2009
Els avis
Potser això no es un fet educatiu però si és un fet social que ara mateix ens afecta (o ens hauria d'afectar) a tots..
Temps enrere, els avis eren les figures més importants de la família, i de la societat, eren tractats amb respecte i eren figures d'autoritat.
Eren (i continuen sent) les persones amb més experiència, tot i que actualment, i en molts casos, no se'ls tracta amb el respecte que mereixen.
Es sobretot la gent jove (tot i que no podem generalitzar), el sector que més menysprea aquest altre, pel simple fet de ser grans, i de veure'ls com a "trastos vells" que no serveixen per res i que no fan més que queixar-se.
El que molts joves haurien de pensar, y respectar, és que aquestes persones porten tota una vida a la seva esquena, que estan cansats, i que es troben en un món desconegut per a ells.
Un món que va a 1000 per hora, i que els és hostil, perquè està ple de coses que desconeixen.
Cal comptar a més, amb el fet que són molts els avis que han estat cuidant dels seus néts durant molts anys sense rebre res a canvi, i l'única cosa que ells ara demanen és una mica d'atenció i carinyo d'aquelles persones per les que es van deixar la pell.
Faig una reflexió doncs d'aquest fet, i penso que seria important que es tornessin a re-instaurar aquests valors dels avis com a caps de família, com a persones respectables, amb una experiència infinita, de les que hauríem de fer cas en més d'una ocasió.
M'agradaria veure també com es creen més projectes on joves i grans comparteixin experiències i aprenguin coses els uns dels altres, aprenent sobretot els primers les infinites coses que els poden ensenyar els segons.
Temps enrere, els avis eren les figures més importants de la família, i de la societat, eren tractats amb respecte i eren figures d'autoritat.
Eren (i continuen sent) les persones amb més experiència, tot i que actualment, i en molts casos, no se'ls tracta amb el respecte que mereixen.
Es sobretot la gent jove (tot i que no podem generalitzar), el sector que més menysprea aquest altre, pel simple fet de ser grans, i de veure'ls com a "trastos vells" que no serveixen per res i que no fan més que queixar-se.
El que molts joves haurien de pensar, y respectar, és que aquestes persones porten tota una vida a la seva esquena, que estan cansats, i que es troben en un món desconegut per a ells.
Un món que va a 1000 per hora, i que els és hostil, perquè està ple de coses que desconeixen.
Cal comptar a més, amb el fet que són molts els avis que han estat cuidant dels seus néts durant molts anys sense rebre res a canvi, i l'única cosa que ells ara demanen és una mica d'atenció i carinyo d'aquelles persones per les que es van deixar la pell.
Faig una reflexió doncs d'aquest fet, i penso que seria important que es tornessin a re-instaurar aquests valors dels avis com a caps de família, com a persones respectables, amb una experiència infinita, de les que hauríem de fer cas en més d'una ocasió.
M'agradaria veure també com es creen més projectes on joves i grans comparteixin experiències i aprenguin coses els uns dels altres, aprenent sobretot els primers les infinites coses que els poden ensenyar els segons.
diumenge, 24 de maig del 2009
dilluns, 4 de maig del 2009
Escola Cintra; Escola Arquitectònica.
En l’arquitectura i l’enginyeria, una cintra es tracta de l’armadura que sosté l’arc fins que és col•loca la pedra central.
A això és al que es dedica l’Escola Cintra del Barri del Raval des que va néixer l’any 1996.
El seu objectiu principal es tracta de recuperar del fracàs escolar a adolescents en situació d’alt risc d’exclusió social, orientant-los cap a la inserció laboral un cop acabats els quatre anys d’escolarització.
És a dir, l’objectiu es acreditar i obtenir el títol del graduat escolar de secundària, ajudar i acompanyar als adolescents en la seva inserció laboral (a través de tot un seguit de tallers dels quals es parlarà a continuació).
Es tracta d’un “projecte de reconstrucció” perquè no es tracta de construir res nou, sinó de recuperar allò que habita a l’interior de cada adolescent, però que les circumstàncies socials i la desestructuració familiar han anat relegant al fons del seu èsser.
Aquest projecte va dirigit doncs a alumnes provinents de famílies desestructurades, amb unes mancances que ocasionen desequilibris afectius, psicològics, educatius i conductuals, la qual cosa els provoca un fort fracàs i un absentisme considerable.
El curs s’estructura de la següent manera:
- Al matí es treballen les matèries curriculars pròpies de la secundària.
- A les tardes, dins de l’horari escolar (i del currículum ordinari) es duen a terme tot un seguit de tallers pre-laborals pensats per a preparar-los a la inserció laboral. Exemples d’aquests tallers són: mecànica de motos, d’hoteleria i cuina, de perruqueria, d’informàtica, de noves tecnologies, de lampisteria, de construcció, etc.
- La tutoria dels últims cursos es basa, entre altres objectius educatius, en la orientació i l’assessorament laboral a partir dels criteris marcats en el Projecte d’Orientació Acadèmica i Professional (POAP).
Quan acaben els estudis, l’escola els acompanya i ajuda a buscar alguns cursos de grau mig o bé una feina.
En resum, l’escola ofereix una proposta pedagògica que pretén desenvolupar una acció educativa integral; fomenta un espai de relació, respecte, convivència, intercomunicació i d’aprenentatge; ofereix un servei educatiu obert a tots els centres públics i concertats del barri; aposta per una intervenció individualitzada que s’adapti a les necessitats i aptituds de cada alumnes, per tal que tingui les mateixes oportunitats que els altres; aposta per una socialització com a base d’integració a la convivència humana que els prepari per la vida, aposta er una educació en llibertat i responsabilitat que els ajudi a desvetllar la seva capacitat d’autonomia; i el que és més important, afavoreix una intervenció educativa que potenciï l’autoestima, el creixement personal i la integració social i familiar.
http://paper.avui.cat/societat/detail.php?id=162544
A això és al que es dedica l’Escola Cintra del Barri del Raval des que va néixer l’any 1996.
El seu objectiu principal es tracta de recuperar del fracàs escolar a adolescents en situació d’alt risc d’exclusió social, orientant-los cap a la inserció laboral un cop acabats els quatre anys d’escolarització.
És a dir, l’objectiu es acreditar i obtenir el títol del graduat escolar de secundària, ajudar i acompanyar als adolescents en la seva inserció laboral (a través de tot un seguit de tallers dels quals es parlarà a continuació).
Es tracta d’un “projecte de reconstrucció” perquè no es tracta de construir res nou, sinó de recuperar allò que habita a l’interior de cada adolescent, però que les circumstàncies socials i la desestructuració familiar han anat relegant al fons del seu èsser.
Aquest projecte va dirigit doncs a alumnes provinents de famílies desestructurades, amb unes mancances que ocasionen desequilibris afectius, psicològics, educatius i conductuals, la qual cosa els provoca un fort fracàs i un absentisme considerable.
El curs s’estructura de la següent manera:
- Al matí es treballen les matèries curriculars pròpies de la secundària.
- A les tardes, dins de l’horari escolar (i del currículum ordinari) es duen a terme tot un seguit de tallers pre-laborals pensats per a preparar-los a la inserció laboral. Exemples d’aquests tallers són: mecànica de motos, d’hoteleria i cuina, de perruqueria, d’informàtica, de noves tecnologies, de lampisteria, de construcció, etc.
- La tutoria dels últims cursos es basa, entre altres objectius educatius, en la orientació i l’assessorament laboral a partir dels criteris marcats en el Projecte d’Orientació Acadèmica i Professional (POAP).
Quan acaben els estudis, l’escola els acompanya i ajuda a buscar alguns cursos de grau mig o bé una feina.
En resum, l’escola ofereix una proposta pedagògica que pretén desenvolupar una acció educativa integral; fomenta un espai de relació, respecte, convivència, intercomunicació i d’aprenentatge; ofereix un servei educatiu obert a tots els centres públics i concertats del barri; aposta per una intervenció individualitzada que s’adapti a les necessitats i aptituds de cada alumnes, per tal que tingui les mateixes oportunitats que els altres; aposta per una socialització com a base d’integració a la convivència humana que els prepari per la vida, aposta er una educació en llibertat i responsabilitat que els ajudi a desvetllar la seva capacitat d’autonomia; i el que és més important, afavoreix una intervenció educativa que potenciï l’autoestima, el creixement personal i la integració social i familiar.
http://paper.avui.cat/societat/detail.php?id=162544
dimarts, 17 de març del 2009
La televisió educa?
Potser aquest comentari surt una mica del temes que es treballen a classe, però crec que es necessari tractar-lo...
És una bona influència la televisió? Transmet tots aquells missatges que hauria de transmetre a la societat? Ens reflexa bons models? Conserva algun tipus d’ètica? Aporta algun tipus de coneixement?
Mirant durant un dia la televisió, podríem donar resposta afirmativa a totes les preguntes anteriors? Sincerament, crec que ens hauríem de parar a reflexionar uns moments.
Des de fa un temps, som “atacats” per tota una sèrie de programes que fan servir tota mena de recursos sense escrúpols per tal de pujar els famosos nivells d’audiència d’espectadors.
Tan els hi fa aprofitar-se de la desgràcia de qualsevol família, treure els draps bruts de la vida d’aquest o d’aquell altre... La qüestió és atreure als espectadors amb fets o notícies (suposadament) “morboses” que cridin l’atenció i que els facin passar l’estona enganxats al televisor.
Aquí doncs se’ns planteja un dilema: on posem la pilota, al sostre de les televisions (que gairebé es passen el dia emetent programes d’aquest tipus)?, o al sostre dels espectadors (que dia rere dia donen un índex d’audiència major a aquests programes)?.
No s’arriba a cap conclusió, doncs els espectadors podrien tenir defensa escudant-se en el fet que no hi ha cap altre opció per escollir en la programació. Però, per aquest simple fet hem d’acabar suportant tots aquests programes?
Deixant de banda els programes del cor (per anomenar-los d’alguna manera), hi ha tota una sèrie de programes que fan publicitat i anuncien a “bombo y platillo” les desgràcies de famílies, que si és ben cert que hi acudeixen per decisió pròpia, també influeix el fet que el programa promociona solucions a tot tipus de problema, i si un està desesperat, per què no provar un últim assalt?
Un dels casos que més em va marcar (adjunto l’enllaç per al vídeo a baix) va ser el d’una mare que va acudir a un d’aquests famosos programes per a demanar al seu fill (davant de “no-se-quants milions” d’espectadors) que canviés de comportament (era un jove molt agressiu).
Per suposat, en veure’s “acorralat” va sortir del plató “como alma que lleva al diablo”, i (com era d’esperar) no precisament amb bones maneres. Es podria considerar “normal” la reacció del noi, doncs a ningú li agrada que airegin els seus defectes en públic, però tot i així la reacció va ser totalment desmesurada.
Aquí se’ns torna a plantejar el dilema: Per una banda es podria fer responsable a la mare del noi per dur-lo al programa, però, per altra banda, són els mateixos programes els primers en manipular fent publicitat per solucionar els problemes de la gent.
Jutgeu vosaltres mateixos:
http://www.youtube.com/watch?v=QXkayp_ja8g
Veient aquest exemple, tornem-nos a plantejar les preguntes anteriors: És una bona influència la televisió? Transmet tots aquells missatges que hauria de transmetre a la societat? Ens reflexa bons models? Conserva algun tipus d’ètica? Aporta algun tipus de coneixement?
És clar que, ni totes les cadenes, ni tots els programes de televisió tenen la mateixa ètica, ni els mateixos propòsits, però per llàstima, cada dia són més els que segueixen aquesta línia.
És una bona influència la televisió? Transmet tots aquells missatges que hauria de transmetre a la societat? Ens reflexa bons models? Conserva algun tipus d’ètica? Aporta algun tipus de coneixement?
Mirant durant un dia la televisió, podríem donar resposta afirmativa a totes les preguntes anteriors? Sincerament, crec que ens hauríem de parar a reflexionar uns moments.
Des de fa un temps, som “atacats” per tota una sèrie de programes que fan servir tota mena de recursos sense escrúpols per tal de pujar els famosos nivells d’audiència d’espectadors.
Tan els hi fa aprofitar-se de la desgràcia de qualsevol família, treure els draps bruts de la vida d’aquest o d’aquell altre... La qüestió és atreure als espectadors amb fets o notícies (suposadament) “morboses” que cridin l’atenció i que els facin passar l’estona enganxats al televisor.
Aquí doncs se’ns planteja un dilema: on posem la pilota, al sostre de les televisions (que gairebé es passen el dia emetent programes d’aquest tipus)?, o al sostre dels espectadors (que dia rere dia donen un índex d’audiència major a aquests programes)?.
No s’arriba a cap conclusió, doncs els espectadors podrien tenir defensa escudant-se en el fet que no hi ha cap altre opció per escollir en la programació. Però, per aquest simple fet hem d’acabar suportant tots aquests programes?
Deixant de banda els programes del cor (per anomenar-los d’alguna manera), hi ha tota una sèrie de programes que fan publicitat i anuncien a “bombo y platillo” les desgràcies de famílies, que si és ben cert que hi acudeixen per decisió pròpia, també influeix el fet que el programa promociona solucions a tot tipus de problema, i si un està desesperat, per què no provar un últim assalt?
Un dels casos que més em va marcar (adjunto l’enllaç per al vídeo a baix) va ser el d’una mare que va acudir a un d’aquests famosos programes per a demanar al seu fill (davant de “no-se-quants milions” d’espectadors) que canviés de comportament (era un jove molt agressiu).
Per suposat, en veure’s “acorralat” va sortir del plató “como alma que lleva al diablo”, i (com era d’esperar) no precisament amb bones maneres. Es podria considerar “normal” la reacció del noi, doncs a ningú li agrada que airegin els seus defectes en públic, però tot i així la reacció va ser totalment desmesurada.
Aquí se’ns torna a plantejar el dilema: Per una banda es podria fer responsable a la mare del noi per dur-lo al programa, però, per altra banda, són els mateixos programes els primers en manipular fent publicitat per solucionar els problemes de la gent.
Jutgeu vosaltres mateixos:
http://www.youtube.com/watch?v=QXkayp_ja8g
Veient aquest exemple, tornem-nos a plantejar les preguntes anteriors: És una bona influència la televisió? Transmet tots aquells missatges que hauria de transmetre a la societat? Ens reflexa bons models? Conserva algun tipus d’ètica? Aporta algun tipus de coneixement?
És clar que, ni totes les cadenes, ni tots els programes de televisió tenen la mateixa ètica, ni els mateixos propòsits, però per llàstima, cada dia són més els que segueixen aquesta línia.
dilluns, 16 de febrer del 2009
Primer contacte amb l'assignatura
No se ben bé com començar aquest blog, així que començaré explicant les primeres sensacions que em va causar l'assignatura.
M'esperava més la típica assignatura d'anar observant tota una sèrie de powerpoints, mentre el professor explica i nosaltres, els alumnes, anem prenen apunts.
Es per això que m'ha sorprès tant la gran participació dels alumnes a les classes, el fet que tinguem un paper important a l'aula, que se'ns-hi demani opinió, col·laboració, etc.
També la dinàmica, molt diferent de la d'altres assignatures, el fet de comentar notícies dels diaris i fer aquesta lectura pedagògica m'ha semblat un aspecte molt interessant.
Espero gaudir d'aquesta assignatura, i continuar amb aquestes impresions i sensacions tan bones que fins ara m'ha causat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
