Els avis

Potser això no es un fet educatiu però si és un fet social que ara mateix ens afecta (o ens hauria d'afectar) a tots..
Temps enrere, els avis eren les figures més importants de la família, i de la societat, eren tractats amb respecte i eren figures d'autoritat.
Eren (i continuen sent) les persones amb més experiència, tot i que actualment, i en molts casos, no se'ls tracta amb el respecte que mereixen.

Es sobretot la gent jove (tot i que no podem generalitzar), el sector que més menysprea aquest altre, pel simple fet de ser grans, i de veure'ls com a "trastos vells" que no serveixen per res i que no fan més que queixar-se.
El que molts joves haurien de pensar, y respectar, és que aquestes persones porten tota una vida a la seva esquena, que estan cansats, i que es troben en un món desconegut per a ells.
Un món que va a 1000 per hora, i que els és hostil, perquè està ple de coses que desconeixen.
Cal comptar a més, amb el fet que són molts els avis que han estat cuidant dels seus néts durant molts anys sense rebre res a canvi, i l'única cosa que ells ara demanen és una mica d'atenció i carinyo d'aquelles persones per les que es van deixar la pell.

Faig una reflexió doncs d'aquest fet, i penso que seria important que es tornessin a re-instaurar aquests valors dels avis com a caps de família, com a persones respectables, amb una experiència infinita, de les que hauríem de fer cas en més d'una ocasió.
M'agradaria veure també com es creen més projectes on joves i grans comparteixin experiències i aprenguin coses els uns dels altres, aprenent sobretot els primers les infinites coses que els poden ensenyar els segons.